1. Eix cronològic:
| 1944 | Conferència de Bretton Woods |
| 1963 | Assassinat de J.F. Kennedy |
| 1963 | Nova frontera |
| 1968 | Assassinat de Martin Luther King |
| 1973 | Crisi petroliera |
| 1975 | Fi de la guerra de Vietnam |
2. Contesta aquestes preguntes:
- Què va reflectir i que es va acordar a la Conferència de Bretton Woods? La conferència de Bretton Woods es va celebrar el 1944, la qual va reflectir la importància econòmica que tenia els Estats Units mitjançant la creació del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.
- Quin període rep el nom d’ “edat daurada del capitalisme”? En què va consistir?
L’ edat daurada del capitalisme és el període de creixement econòmic del 1945 al 1973. Aquest creixement es basava en el desenvolupament de tot tipus d’ indústries que feien augmentar la productivitat gràcies a l’ aplicació de noves tecnologies. A més, durant aquest període, les taxes de creixement anual de la producció va superar el 5% i van arribar al 8%. El conjunt de la producció mundial de tots els sectors va triplicar el seu valor i les exportacions es van multiplicar per set. Finalment, a més dels països industrialitzats es van incorporar a la producció els països emergents: Brasil i Argentina, Corea del Sud, Singapur entre d’ altres.
- Per què parlem de “miracle japonès”? Parlem de miracle japonès quan després de la II Guerra Mundial, que el Japó estava completament arruïnat, entre el 1955 i el 1973 aquest es va convertir en la 2ª potència mundial, gràcies el seu ritme de creixement econòmic que va ser el més elevat del conjunt de països de la OECE. La producció industrial es va triplicar i la taxa de creixement va duplicar a la dels països d’ Europa occidental. Aquesta reconstrucció va contar amb els suport del EUA, ja que aquests volien tenir un aliat a l’ Àsia i contrarestar la influència de la URSS.
- Què va ser la política de Nova Frontera? La política de nova frontera va ser un nou programa impulsat pel president demòcrata J.F.Kennedy que consistia en tres eixos d’ actuació:
· Inici de la lluita contra la pobresa i segregació racial
· Foment de el desenvolupament tecnològic i científic. Inici de la cursa espacial, la qual va comportar l’ arribada del primer home a la lluna 1969.
· Foment de la pau, mitjançant la creació de lleis sobre els drets civils i lleis no discriminatòries.
- Quins element van conduir a la crisi econòmica del 1973? Com van afrontar els països industrialitzats la lluita contra aquesta crisi?
El creixement que vivia els Estats Units es va aturar de manera imprevista a l’ inici del 1970, i aquest model de creixement va entrar en crisi. A més, els Estats Units, potència clau d’ aquest creixement va patir una desacceleració econòmica, la guerra de Vietnam va fer augmentar la despesa militar i això va provocar un dèficit del pressupost. La disminució de les exportacions i l’ augment del preu de les importacions van fer empitjorar la situació. L’ últim motiu que va comportar a aquesta crisi va ser la crisi del petroli. Durant la guerra araboisraeliana, els països àrabs com a arma política van quadruplicar el preu del barril de petroli. Com a conseqüència el petroli va deixar de ser una energia barata i va alterar el sistema productiu d’ occident.
Els països industrialitzats van pujar els tipus d’ interès del diner, fet que va encarir la inversió privada i per tant van haver-hi efectes negatius a la producció i ocupació. A més, l’ impacte que tenia la crisi era diferent a cada país. Això depenia de l’ ús d’ energia i de la dependència de les importacions de petroli.
- Com va afectar a la societat nord-americana el període final de la guerra del Vietnam? Al final de la guerra del Vietnam, va fer augmentar les despeses militars dels Estats Units i això li va provocar un dèficit pressupostari. Van disminuir les exportacions, i el preu de les importacions van augmentar notablement. A més les reserves d’ or dels EE.UU. van disminuir i per tant, van empitjorar la situació. Davant d’ aquesta situació els Estats Units van suspendre la convertibilitat de l’ or en dòlar, i va provocar una crisi de confiança financera internacional.
3. Defineix:
- Societat de consum: Societat que gràcies a la prosperitat durant les dècades del 1950 i 1960, va fer augmentar la demanda i el consum de productes. D’ aquesta manera, els Estats Units va assolir el nivell de vida més alt de la seva història i es va construir un model de societat pròsper i dinàmic.
- Estat federal: estructura que estableix els Estats Units que agrupa els estats que mantenen el seu propi govern, és a dir, les seves pròpies lleis, tribunals pròpis, però alhora reconeixen l’ autoritat d’institucions i lleis comunes del conjunt de tot el país.
- Sistema presidencialista: sistema polític dels Estats Units en el qual el president és elegit directament per la població i deté la part essencial del poder executiu (aplicar les lleis). Compte també amb les cambres legislatives que són el Senat i la Cambra de Representants.
- Segregació racial: model de discriminació que consisteix en una separació o divisió de la societat en races, és a dir, era una separació de la societat blanca i la societat de raça negra.
- Women’s Lib: moviments feministes desenvolupats durant la dècada del 1960 en el qual les dones denunciaven el sexisme i reclamaven una igualtat de drets i d’ oportunitats.
- Moviment Hippy: moviments de protesta que defensaven la no-violència, la llibertat sexual i la vida comunitària, al mateix temps que introduïen hàbits trencadors, com els cabells llargs i una nova indumentària.
- Cacera de Bruixes: va ser una política anticomunista desenvolupada pel president demòcrata Eisenhower entre els anys 1950 i 1960 que consistia en la persecució de totes aquelles persones sospitoses de ser o de tenir alguna relació amb el comunisme.
4. Identifica i explica:
- Mc. Carthy: senador de l’ estat de Wisconsin que va desenvolupar la política de la Caça de Bruixes.
- Martin Luther King: afroamericà defensor de la no-violència i lider dels moviments pels drets civils dels negres.
- Dwight Eisenhower: president republicà durant els anys 1952-1960 que va destacar juntament amb Mc.Carthy pel desenvolupament d’una política conservadora i anticomunista mitjançant el procés de la Caça de Bruixes.
- Harry Truman: primer president nord-americà de la postguerra (demòcrata) que va estar en el poder des del 1945 fins el 1952. Destaca per desenvolupar una política conservadora mitjançant la creació de lleis de caràcter social (drets civils pels negres, extensió de la Seguretat Social...) També era anticomunista, i com a tal, defensava que els Estats Units podia donar suport a totes les persones lliures que es resistien als intents de domini per minories armades.
- Malcom X: líder i influent i defensor dels drets dels afroamericans.
- JF. Kennedy: president demòcrata dels Estats Units, que va estar al poder des del 1960 fins el 1963 i va desenvolupar un nou programa anomenat la Nova Frontera.
- Salazar: Dictador de Portugal durant el 1928 fins el 1974
- F. Franco: Dictador de Espanya des de l’ inici de la Guerra Civil el 1939 fins a la seva mort el 1975.
- R. Nixon: president republicà dels Estats Units successor de Lindon. B. Johnson que va ser substituït arran de l’ afer d’ espionatge de Watergate (1974).
- R. Reagan: successor de Nixon també repubicà que va desenvolupar juntament amb George Bush una política completament liberal, amb el suport de les gran empreses, reducció dels programes d’ ajuda social i un augment de la despesa militar.
- Neil Amstrong: Primer home en trepitjar la lluna el 1969.
5. Textos per a comentar:
Llegeix i comenta aquest textos:
¿Qué fue Bretton Woods?
Muchas personalidades han comparado la reunión del G-20 en Washington con los acuerdos que, en plena Guerra Mundal, refundaron el capitalismo, pero ¿qué se decidió hace 64 años en un tranquilo hotel de New Hampshire?
JOSÉ LUIS ARANDA - Madrid - 15/11/2008 EL PAIS
Hasta el 1 de julio de 1944, la localidad de Bretton Woods, parecía ajena a lo que estaba pasando en un mundo asolado por la Segunda Guerra Mundial. Pero aquel mes, este pequeño enclave turístico, a los pies de la cordillera cuyos picos recuerdan los nombres de más de diez presidentes estadounidenses -entre los que destaca el imponente Monte Washington- acogió una reunión que uniría su nombre a la historia del capitalismo.
A Bretton Woods no fueron sólo los países capitalistas, pero la supremacía de EE UU quedaría patente de principio a fin. Desde la elección de sede (relativamente lógica si se tiene en cuenta que la guerra todavía estaba lejos de acabarse en Europa) hasta los acuerdos de la conferencia. El resto lo haría la Guerra Fría, que fue apartando paulatinamente de los acuerdos, entendidos como un sistema internacional de regulación del capitalismo, a los países donde se practicaba el socialismo real.
Desde el punto de vista de los acuerdos alcanzados entre los 44 países participantes -una cantidad nada despreciable si se tiene en cuenta que la mayor parte de Asia y África eran colonias europeas y que Europa se encontraba partida- la conferencia fue un éxito de EE UU. Este país consiguió imponer su propuesta, formulada por el economista Harry Dexter White, ante la iniciativa británica, cuya paternidad correspondía al prestigioso John Maynard Keynes.
Dos nuevas instituciones
Una de las ideas que White consiguió plasmar fue la creación del Fondo Monetario Internacional. De Bretton Woods también surgió el Banco Mundial, que, en un contexto de gran preocupación ante los destrozos de la guerra, se llamó en un primer momento Banco Internacional para la Reconstrucción y el Desarrollo.
Otra consecuencia fue la sustitución del patrón-oro por un patrón-dólar. Hasta entonces los países respaldaban las diferentes monedas nacionales con sus reservas de oro que, con el enorme gasto bélico, habían caído en picado en la mayoría de países. La conferencia de Bretton Woods estableció una equivalencia fija entre dólares y oro (una onza de este metal valdría siempre 35 dólares) con lo que la moneda estadounidense se convirtió en la divisa de referencia. Años después esta medida quedó anulada de facto puesto que EE UU, cuyo gasto era creciente a consecuencia de la Guerra Fría, no podía mantener la equivalencia.
Por último, Bretton Woods aportó el acuerdo General de Aranceles y Comercio (conocido como GATT, por sus siglas en inglés). Esta medida supuso un revés para quienes aspiraban a conseguir un organismo mucho más poderoso que regulase el comercio internacional. En 1995, el proceso culminaría con la creación de la Organización Mundial del Comercio. Fue un epílogo de la reunión que, 51 años antes, había reunido a más de 700 representantes de la mayoría de los estados de la Tierra en un tranquilo hotel de las montañas de New Hampshire.
